Els conillets d'Índies

Són animals relativament fàcils de mantenir en captivitat, dòcils, petits i nets. Per tant pot ser una mascota ideal per a un nen.

Els conills d'Índies o cobaies 

El conill porquí (Cavia porcellus), també conegut com a conillet d'Índies o cobai, és una espècie de rosegador del gènere Cavia, dins la família dels càvids. Malgrat el seu nom, aquests animals no són ni conills, ni porcs, ni vénen de les Índies. Són originaris dels Andes i, tot i que actualment estan extints en estat salvatge, estan properament relacionats amb diverses espècies que abunden a les planes herboses i altiplans de la regió. El conill porquí juga un paper important en la cultura de molts grups indígenes sud-americans, especialment com a font d'aliment, però també com a medicina tradicional i en cerimònies religioses de les comunitats.[1] Des de la dècada del 1960, s'han fet esforços per augmentar-ne el consum fora de Sud-Amèrica.[2] (cita de wikipedia) 

Normes bàsiques del manteniment en captivitat 

• Temperatura ambiental: 18-26º. Són molt sensibles als canvis de temperatura i a les corrents d’aire. La humitat ambiental ha de rondar el 60%. Tenen un cicle de llum de 12 a 15 hores.
• Instal·lacions: Poden estar a exterior o interior. Gàbies específiques sense una reixeta de fons (per evitar problemes als peus). Han de tenir una safata de plàstic d’una alçada mínima de 23 cm i la part superior metàl·lica. La gàbia ha de diferenciar una zona de descans, una d’activitat i una d’excrecions. Les menjadores han de posar-se a nivell del terra o subtilment suspeses, i s’han de netejar sovint ja que les fan servir per descansar però també per orinar i defecar. Les cobaies no  utilitzen una caixa-niu per criar, ni fan cap mena de niu acumulant material, tot i així una caixa d’aquest tipus la poden utilitzar per a protegir-se  i sentir-se més segurs en determinats moments o per descansar. Com a mínim la gàbia d’un animal adult ha de mesurar 600 cm², el doble si són femelles  amb cries. Si la situació és de diferents exemplars adults seria important  tenir present un mínim de 1000 cm² per animal adult.
• Substrat de la gàbia: virosta de fusta (evitar el cedre per la seva toxicitat), làmines de fusta, pellets de serradures premsades o fenc tallat petit. S’ha d’assegurar una higiene i una desinfecció freqüent de la gàbia i de tots els seus complements, també és important assegurar canvis freqüents del substrat per evitar que es concentri la orina, provocant una concentració excessiva de vapors d’amoni.
• Comportament social: Les cobaies són animals gregaris, adopten una jerarquia estable dirigida per un mascle adult que demostra la seva     dominància per un marcatge olfactiu i per mossegades del bigotis o d’altres zones de pèl dels animals jeràrquicament inferiors a ell. Son nerviosos, s’espanten molt fàcilment amb fresses brusques o petits canvis ambientals, condicions de la gàbia o canvis en el tipus d’aliment. És molt important evitar variacions en el nombre d’animals adults, especialment en el cas de femelles prenyades o amb petitons, ja que en aquests últims casos podria acabar amb avortaments espontanis o mort de cries per aixafament.
• Alimentació: Són animals amb un tracte digestiu extremadament delicat. És convenient alimentar-los solament amb un pinso formulat específicament per conills d’índies amb un 18-20% de proteïna i un 10-16% de fibra. Els pinsos sempre estaran suplementats amb VITAMINA C (són incapaços de sintetitzar-la). Els requeriments diaris de VITAMINA C són de  5mg/kg i podrem arribar fins a 30mg/kg en el cas de femelles gestants. Per a mantenir el màxim possible aquest aportament vitamínic els pinsos s’hauran de conservar en un lloc fosc i fresc, i s’ha de tenir molt present que la validesa d’aquesta vitamina no sol ser superior a 3 mesos després de la fabricació de les dietes. Aquesta vitamina també pot aportar-se en forma de fruita natural (1/4 de taronja al dia). A la dieta de pinso comercial podem afegir fenc, alfals, palla, verdures i alguna coseta de fruita. La ingesta aproximada diària és de 6g per 100g de pes.  És important que el menjar sigui fàcilment accessible.
• Aigua: El consum diari d’aigua és de 10-40ml/100g de pes. És  necessari que hi hagi aigua fresca i neta sempre disponible, preferiblement amb abeuradores del tipus biberó i una boqueta d’acer (ja que la mosseguen per beure).

Dr. Joaquim Cruz Aguilar