Convulsions i epilèpsia

Les convulsions son un problema relativament freqüent a veterinària, sobretot a gos, a gat molt menys. Us donen una sèrie de petites nocions que us ajudaràn a entendre tant el que és una convulsió con una epilèpsia. 

  • Un atac (convulsió) es una descàrrega d’impulsos nerviosos procedent del cervell que causen una activitat muscular involuntària.
  • Epilèpsia és una condició on els atacs es produeixen de manera periòdica en el transcurs de setmanes o de mesos.
  • El tractament de qualsevol causa subjacent podria eliminar les convulsions; tenir present que les mascotes amb epilèpsia poden requerir medicaments anticonvulsius per la resta de les seves vides.

 

Què són les convulsions i la epilèpsia?

Un atac (convulsió) és una descàrrega d’impulsos nerviosos procedent del cervell que cursa amb una activitat muscular involuntària. L’atac pot afectar tant sols a una part del cos (la cara p.e) o al cos enter. Quan s’afecta tot el cos, estem parlant d’una convulsió  tónico-clónica generalitzada (es diuen de grand mal). Un atac pot passar tant sols una vegada, però si les convulsions es presenten de forma repetida al llarg de setmanes o mesos, es quan estem parlant d’una epilèpsia. L’epilèpsia es comú a gossos i relativament estranya a gats.

 

Quins són els signes clínics de les convulsions i l’epilèpsia?

Abans de començar una convulsió, molts animals presenten comportaments inusuals, s’amaguen, busquen al seu propietari o actuen de manera nerviosa.

Durant una convulsió, les mascotes poden presentar una pèrdua o alteració de la consciència, tremolors lleus, remar amb les extremitats, tancar la mandíbula com si mosseguessin, salivació, vocalització, dilatació pupil·lar, miccions i defecacions. Una convulsió  de manera normal només dura uns minuts. Després d’això, els animals solen estar desorientats, inquiets o letàrgics (com molt cansats).

 

Què causa les convulsions i l’epilèpsia?

Els trastorns que afecten al cervell, com traumes, malalties congènites (defectes dels animals al naixement), tumors, i infeccions poden causar els cuadres convulsius.

Altres condicions fora del cervell també poden afectar al sistema nerviós. Las convulsions poden ser causades per un consum accidental de toxines, com les que es troben als pesticides, anticongelant i alguns productes contra les puces i les paparres. Condicions tals com una hipoglucèmia (sucre baix a la sang), malaltia del fetge o hipocalcèmies (nivells baixos de calci a la sang) també poden causar convulsions. Per últim també poden generar-se per processos virals, bacterians, fúngics o parasitaris, com la infecció del virus del brom (“moquillo”), ehrlichiosis, criptococcosis i toxoplasmosis.

En molts casos la causa exacta de les convulsions mai s’arribarà a saber. Les mascotes que tenen atacs periòdics pels que no podem trobar cap causa, llavors els veterinaris diagnosticarem una epilèpsia idiopàtica. En el fons, la epilèpsia idiopàtica es la causa més comú de convulsions en els gossos. Les races comunament afectades inclouen els Labradors, Boyero de Berna, Golden i caniches. Aquests quadres convulsius tenen la característica de començar normalment abans dels 5 anys d’edat.

 

Com es diagnostiquen les convulsions i la epilèpsia?

El veterinari començarà agafant una història clínica, incloent una possible exposició a toxines, paparres i malalties infecto contagioses. Si la seva mascota ha tingut més d’una convulsió, és important que el veterinari coneixi l’edat d’inici del problema, la duració, intensitat i freqüència de les crisis. El veterinari també farà un examen físic complert de l’animal.

Les probes de laboratori que ajuden a diagnosticar trastorns convulsius inclouen un anàlisi de sang, com un perfil bioquímic i un hemograma complert i també és important fer un anàlisi d’orina. Els exàmens addicionals poden ser necessaris depenent de la causa que sospitem. Aquestes analítiques poden incloure anàlisis de sang més específics (serologies de leishmània, ehrlichia...), radiografies i exàmens ecogràfics. Si el veterinari sospita que hi ha un problema a dins del cervell es possible que indiqui realitzar un TAC o una RM.

 

Com es tracten les convulsions i la epilèpsia?

El tractament varia depenent de la causa de les convulsions. Si les condicions subjacents, com una intoxicació, infecció o hipoglucèmia, es poden tractar, les convulsions poden solucionar-se i no repetir-se mai més.

En casos d’epilèpsia, l’animal pot haver de prendre medicaments anticonvulsivants la resta de la seva vida. El veterinari serà l’encarregat de comunicar els possibles efectes secundaris i la necessitat de fer analítiques periòdiques per garantir que aquests medicaments es mantenen en uns nivells segurs a la sang.

Inclús un gos que és tractat per convulsions amb èxit, encara pot tenir episodis ocasionals de tant en tant. L’objectiu del tractament és reduir la freqüència, la duració i la intensitat dels episodis.

Les mascotes amb episodis convulsius molt llargs és possible que necessitin ser hospitalitzades, el tractament pot incloure líquids intravenosos, medicaments anticonvulsius, teràpia amb oxigen i altres tractaments. El tractament pot no ser necessari si l’animal tant sols ha tingut una convulsió o si els atacs passen amb molt poca freqüència, o són molt lleus. Tot i així, s’aconsella als propietaris dels animals que portin un diari dels atacs per a monitoritzar la freqüència, duració i intensitat dels episodis. Un increment en qualsevol d’aquestes tres coses podria indicar que els medicament s’haurien de posar sobre la taula.

 

Què he de fer si la meva mascota té una convulsió?

La majoria dels atacs només duren uns minuts. Tot i que evidentment és mol preocupant veure a la mascota amb un procés convulsiu, s’ha de mantenir la calma i tranquil·litzar tot el possible a l’animal. S’ha d’evitar que el cap o les potes del gos puguin quedar atrapades amb mobles, per tant es important alliberar l’espai del voltant de l’animal. Sobretot no s’ha de posar res a la boca del gos i evitar posar les mans al voltat del cap per evitar que pugui ser mossegat accidentalment . Si és possible, mesuri la duració del procés. Les convulsions llargues (de més de 5 a 10 minuts) poden portar a un estatus epilèptic, convulsions que s’encadenen una darrera l’altra. Aquesta podria ser una condició potencialment mortal, i les mascotes en aquest estat s’han de portar al veterinari immediatament.

 

 
















  • Golden Retriever

    Golden Retriever

  • Boyero de Berna

    Boyero de Berna

  • Labrador Retriever

    Labrador Retriever

  • Caniche

    Caniche